YECCU LMASI iqqar  ...  NECC d TAFAWT n DDUNECT

Wenni dd ayi i ɣa iḍfaren, war iggur ɛemmarṣ di taǧest,

maca ad ɣares tiři TFAWT n TUDART!

Aseqsi 7

Ma iqqar Wedlis Iqeddsen s tidett belli Yeccu Lmasiḥ immut x ṣṣalib?

 

Ma ggur ad ac t tadef deg uzeǧif xmi d ac i ɣa yini wenni ɣar iǧan 33 iseggʷussa, wenni i xafek iɛizzen aṭṭas, d wenni ameqqran nnec, aqa ggur ad kik issiweř s tḥebba belli ggur ad itwaɛeddeb zi bnadem u ggur ad immet deɣya x ṣṣalib u ggur ad dd-itwasnekkar awarni třata n wussan?

D man aya i imsaren i imeḥḍaren n Yeccu Lmasiḥ řami t tuɣa akidsen.

 

Yeccu tuɣa issen qbeř x řmewt nnes x ṣṣalib u tuɣa issen belli ittxeṣṣa ad tiři i usenjem n bnadem u tuɣa inwa nican u iɛemmed maḥend ad xas yekk uɛeddeb n uṣelleb (lɛiqab n Irumaniyyen i iqṭaṭɛiyyen) u netta tuɣa iɛemmed ad iksi min iwɛaren břa qeṭṭu x man aya, zeɛma amsebḍa ikemmřen x Babas deg ijenwan di tsaɛatin nni x ṣṣalib, amsebḍa wenni d řɛiqab (=aweddeb) n Arebbi i ddenb i ittxeṣṣan ad dd-yas x Adam, ixs ad yini x marra iwdan. Ammu ggur ad kemmřen nnubuwat xas u ammu idweř netta d Izmar n Arebbi iṣfan břa řɛib (řami war ittwif days uřa d ijj n ddenb) maḥend ad ikkes ddenb x ddunit.

 

L'Injil issawař x třata n twařawin min di ibarreḥ Yeccu Lmasiḥ s ṣṣfayet  i imeḥḍaren nnes x uɛeddeb u x řmewt nnes. Ad ac nesscen swadday min inna. Třata n twařawin-a twasejjlen s ufus n třata n imeḥḍaren nnes di L'Injil! Ad ac ten-dd nqeddem řexxu swadday ...

 

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařat tamezwarut

Zi ssenni ibda Yeccu ad isscen i imeḥḍaren nnes belli ittxeṣṣa as ad iraḥ ɣar Urcalim, ad iweddeb aṭṭas zeg imɣaren n řgens d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca ad dd-itwassnekkar deg wass wiss třata. Buṭrus xenni iksi t ɣars, ibda ittmenɣa akis, inna “Sidi Arebbi ad cek yarḥem, a Sidi, man aya war d ac ittemsar ɛemmarṣ.” Maca netta inneqřeb, inna i Buṭrus “Ffeɣ xafi, a cciṭan, cek d ict n tɛenkrift i necc, minzi cek war d ac icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Matta 16:21-23)

 

Ibda isseřmad aqa Mmis n bnadem ittxeṣṣa as ad iweddeb aṭṭas uca ad itwasseḥqar zeg imɣaren n řgens d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad t nɣen uca awarni třata n wussan ad dd-ikkar ɛawed. Inna awař-a s bṭayṭay. Xenni iksi t Buṭrus ɣars ɣar uɣezdis uca ibda ittwebbex it. Maca inneqřeb, ixẓar deg imeḥḍaren nnes uca iwebbex Buṭrus, iqqar “Aggʷej xafi awarni ayi, a cciṭan, minzi cek war d ac icqi min iǧan n Arebbi, maca min iǧan n iwdan.” (Linjil s ufus n Marku 8:31-32)

 

Inna “Ittxeṣṣa i Mmis n bnadem ad iweddeb aṭṭas uca ad immenḍar zeg imɣaren n řgens d arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen, ad itwaneɣ uca deg wass wiss třata ad dd-ikkar.” (Linjil s ufus n Luqa 9:22)

 

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařat wiss tnayen

 

Řami ten tuɣa jmiɛ di Ljalil, inna Yeccu i imeḥḍaren nnes “Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan ad t nɣen uca ad dd-itwassnekkar deg wass wiss třata.” Xenni ceḍnen aṭṭas. (Linjil s ufus n Matta 17:22-23)

 

Ffɣen-dd ssenni uca cuqen di Ljalil u netta tuɣa war ixs ad issen man aya uřa d ijj. Minzi tuɣa isseřmad imeḥḍaren nnes, iqqar asen “Aqa Mmis n bnadem ad itwasellem deg ifassen n iwdan, ad t nɣen uca awarni řami t i ɣa nɣen, ad dd-ikkar awarni třata n wussan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a uca ggʷeden ad t sseqsan x uya. (Linjil s ufus n Marku 9:30-32)

 

Marra ttɛejben di řemɣaret n Arebbi. Umi ttbehten marra di marra min igga, inna i imeḥḍaren nnes “Ggem uřa d kenniw awařen-a deg imezzuɣen nwem, minzi Mmis n bnadem ad itwasellem ɣar ifassen n iwdan.” Maca nitni war fhimen i wawař-a, tuɣa itwassnuffar xasen maḥend war d as fehhmen. Uca nitni ggʷeden ad t sseqsan x wawař-a. (Linjil s ufus n Luqa 9:43-45)

 

Yeccu Lmasiḥ issawař x uɛeddeb d řmewt nnes i twařat wiss třata

 

Řami igaɛɛed Yeccu ɣar Urcalim, yiwi tenɛac n imeḥḍaren nnes ɣar uɣezdis deg webrid, inna asen “Xẓar, ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad sellmen Mmis n bnadem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt. Nitni ad t sellmen i řegnus maḥend ad zzayes stehzan, ad t hettken s urekkuḍ uca ad t ṣellben, xenni deg wass wiss třata ad dd-itwassnekkar.” (Linjil s ufus n Matta 20:17-19)

 

Tuɣa-ten deg webrid ɣar Urcalim. Yeccu tuɣa izzar asen uca tuɣa nitni ttbehten u inni t-idd iḍfaren, ggʷeden. Iksi ɛawed tenɛac ɣar uɣezdis uca ibda iqqar asen x min d as i ɣa imsaren “Aqa neccin ad ngaɛɛed ɣar Urcalim u Mmis n bnadem ad itwasellem i arruyas n ikehhanen d imseřmaden n idlisen u nitni ad xas ḥekmen s řmewt, ad t sellmen i řegnus, ad t ssḥeqaren, ad t hettken s urekkuḍ, ad xas ssusfen, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad dd-ikkar.” (Linjil s ufus n Marku 10:32-34)

 

Iksi ɣares tenɛac, inna asen “Ad ngaɛɛed ɣar Urcalim uca ad itwaqfeř i Mmis n bnadem marra min yuran zeg inabiyyen. Minzi netta ad itwasellem i řegnus, ad t sseḥqaren, ad zzayes ssbehtřen, ad t tekkwaren uca ad xas ssusfen, ad t hettken s urekkuḍ, ad t nɣen uca deg wass wiss třata ad dd-ikkar.” Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan. (Linjil s ufus n Luqa 18:31-34)

 

 

Ma tḥekkared awař-a n imeḥḍaren nnes: "Nitni war fhimen walu zi man aya. Tuɣa awař-a iffar xasen uca war fhimen min itwannan."  Třata n imuren icarreḥ Yeccu Lmesiḥ řxaḍar nnes i bnadem uca igga it i usenjem nneɣ, igga it i neccin maḥend ad nefhem nican belli aqa netta issawař-dd ɣarneɣ. Maɣar neccin nfehhem mɣir s cwayt cwayt timesřayin n Arebbi zi ssibbet n ddenb deg wuř nneɣ d umɛarri nneɣ ak-d min ixs netta. Mecḥař n iwdan di ddunnit nekkaren niɣ war ttimnen belli Yeccu itwaṣelleb u mecḥař war t fhimen qaɛ, waxxa zemmaren ad ɣaren L'Injil u waxxa sřin i man aya marra!

 

Ejj aneɣ ad niři nessen illa ddenb ittawi ɣar řmewt. Amen di Yeccu Lmasiḥ wenni i d aneɣ itticen tudart, maɣar mařa ncarc di řmewt nnes s liman ad ncarc uřa di tnukra nnes liman.

 

Arebbi war issiweř ca mɣir třata n imuren waha s uqemmum n Yeccu Lmasiḥ řami iddar jaraneɣ u tuɣa issawař ak-d imeḥḍaren nnes, maca Arebbi tuɣa inebba man aya s waṭṭas n ibriden deg idlisen n Musa d inabiyyen qbeř mma dd-yusa Lmasiḥ ɣar temmurt di ṣsifet n yijj n bnadem.

 

Balak ad tinid amecnaw imeḥḍaren aqa war tefhimed man aya. Ma nican?

Mammec txarraṣed ad tessned ad tfehmed wenni cek dd-ixeřqen? Ma war yeǧi netta břa řeɛbar d ameqqran xaneɣ? Ittxeṣṣa aneɣ ad neqbeř min iqqar Arebbi u ad narzem uř nneɣ u ad nxarreṣ di min iqqar. Ittxeṣṣa ad namen di Arebbi u di rixḍaret nnes maḥend ad yejj Mmis ad itwasemmar x ṣṣalib di ṭṭweɛ n imednab! War dinni min i ɣa iqbeř uxarreṣ n bnadem di man aya, aqa-t d timegga n Arebbi zi tayri nnes war ittenḥeddin. Meřmi mma nebda deɣya ad t neqbeř, ggur ad nessen beɛda cwayt ktar.

 

Ejj aneɣ ad nɣar ijj zi arebɛa n isawḍen di Linjil s ufus n Matta 27 d 28 x uṣelleb maɣar d wenni d twarit x useqsi i iǧan sennej i tewriqt.

 

Yeccu qibač i lɛemil Bilaṭus (Mar. 15:2-5; Luk. 23:3-5; Yuḥ. 18:33-38)

Yeccu tuɣa ibedd qibač i lɛemil. Lɛemil isseqsa as, inna “Ma cek d ajeǧid n Wudayen?” Yeccu inna as “Cek tennid t.” Uca řami t tehmen arruyas n ikehhanen d imɣaren n weydud, yarr-dd s walu. Xenni inna as Bilaṭus “Ma war tesřid mecḥař xak cehden?” Netta war dd xas yarri uřa x ijj n wawař, ařami iqqim lɛemil ittebhet.

 

Bilaṭus yarezzu ad iḍřeq i Yeccu (Mar. 15:6-15; Luk. 23:13-25; Yuḥ. 18:39-19:16)

Tuɣa lɛemil innum yarexxu di kuř řɛid i yijj n umeḥbus i řɣaci, wenni ixsen nitni. Tuɣa ɣarsen deg wussan nni ijj n umeḥbus itwassen, qqaren as Barabbas. Xenni řami munen, inna asen Bilaṭus “Wi texsem ad awem arxuɣ, Barabbas niɣ Yeccu wenni umi qqaren Lmasiḥ?” Minzi netta issen aqa nitni sellmen t zi řeḥsed. Am tuɣa iqqim x řkursi n řḥukm, tessekk-dd ɣars temɣart nnes, tenna “Barra ixef nnek zeg umseggad nni, minzi aqa ass-a twaɛeddbeɣ aṭṭas di tarjit di ssibbet nnes.” Maca arruyas n ikehhanen d imɣaren n řgens ssqenɛen řɣaci ḥima ad ttaren Barabbas uca ad nɣen Yeccu. Lɛemil yarra-dd, inna asen “Man wen zi tnayen-a i texsem ad arxuɣ?” Nnan “Barabbas”. Bilaṭus inna asen “Min i ɣa ggeɣ xenni ak-d Yeccu umi qqaren Lmasiḥ?” Nnan as marra “Ejj it ad itwaṣelleb!” Maca lɛemil inna “Man tuɛeffna i igga?” Sɣuyyen s jjehd ktar, nnan “Ejj it ad itwaṣelleb.” Řami iẓra Bilaṭus belli netta war yiweḍ ɣar walu, mahu ad ikkar uɣuwweɣ, iksi aman, issird ifassen nnes qibač i řɣaci, inna“Necc war tturseɣ ca deg idammen n umseggad-a, xẓarem kenniw!” Řgens yarr-dd, inna “Idammen nnes ad xaneɣ iřin u x tarwa nneɣ.” Xenni yarxu asen-dd i Barabbas, maca awarni řami ihettek Yeccu s urekkuḍ, isellem it ḥima ad itwaṣelleb.

 

Aseḥqar n Yeccu zi řɛeskar (Mar. 15:16-20; Yuḥ. 19:2-3)

Gewwden t Iɛeskariyyen ɣar daxeř n řemraḥ n taddart n ccraɛ uca ssmunen marra řɛeskar.  Ssyarḍen as (ijj n werruḍ) d azeggʷaɣ, muden as ict n temrist s isennanen uca qqnen as-tt, bdan ttseǧamen xas, qqaren as “Azul xak, a ajeǧid n Wudayen!” Tuɣa ccaten t ɣar uzeǧif s yijj n weɛmud n uɣanim, ssusufen xas uca, umi aḍaren x ifadden nsen, ɛebden t. Awarni řami t sseḥqaran, seřxen xas aseřham azeggwʷaɣ uca ssyarḍen as arruḍ nnes, xenni ggewden t barra ḥima ad t ṣellben.

 

Ƴar ṣṣalib  (Mar. 15:21-32; Luk. 23:26-39; Yuḥ. 19:17-19)

Am ffɣen ɣar barra n tendint, ufin ijjen zi Qayrawan qqaren as Simɛan uca ziyyaren xas ḥima ad yarbu ṣṣalib nnes. Ařami iwḍen ɣar yijj n wemcan qqaren as Juljuta, min ixs ad yini ‘amcan n tceqquft n uzeǧif’, wcin as binu yarzegixeǧḍen s ‘xull’ (=aḥrir amarzag aṭṭas). Ařami t iqqas, yugi ad isu. Awarni řami t ṣellben, bḍan arruḍ nnes jarasen uca ggin xas akeccuḍ ḥima ad itwakemmeř min inna unabi “Farqen arruḍ inu jarasen uca ggin akeccuḍ x warruḍ inu.” Uca, am qqimen nitni, ɛessen xas. Ggin as sennej i uzeǧif nnes ict n tira, urin xas ttuhmet nnes “Wa d Yeccu, Ajeǧid n Wudayen.” Xenni ṣellben akis tnayen n ixewwanen, ijjen ɣar ufusi nnes u ijjen ɣar uzeřmaḍ nnes. U inni tuɣa ittekkan, ttceqqafen dayes, tthezzan azeǧif nsen, qqaren “A cek wenni ihedmen taddart iqeddsen u di třata n wussan ad tt tebnid ɛawed, senjem ixef nnek mařa cek d Mmis n Arebbi, hwa-dd xenni zi ṣṣalib.” Uřa d arruyas n ikehhanen ak-d imseřmaden n idlisen d imɣaren n řgens stehezzan zzayes amenni, nnan “Issenjem inneḍni maca war izemmar ad issenjem ixef nnes. Mařa netta d ajeǧid n Israyil, ejj it ad dd-ihwa zi ṣṣalib, neccin ad zzayes namen. Ittceř x Arebbi, ejj it netta ad t issenjem mařa yarḍa xas Arebbi, minzi inna ‘Necc d Mmis n Arebbi’.” Uřa d ixewwanen, inni tuɣa itwaṣellben akis, tuɣa ssfeḍahen zzayes amenni.

 

Řmewt n Yeccu (Mar. 15:33-41; Luk. 23:44-49; Yuḥ. 19:28-30)

Zi tsaɛɛet wiss setta tewḍa-dd taǧest x marra tammurt ař tasaɛɛet wiss tesɛa. Jwayeh n tsaɛɛet wiss tesɛa isɣuyy Yeccu s tmijja ijehden, inna s yiřes n taramit “Ili, ili, lima cabaqtani?” min ixs ad yini“A Arebbi, a Arebbi, mayemmi d ayi tsemḥed?” Sřin as yenni din ibedden, nnan “Ittřaɣa x Iliya.” Deɣya yuzzeř-dd ɣares ijjen zzaysen, iksi sbunxa, issuff itt s řxeǧ (=binu asemmam), igga itt x yijj n uɣanim uca iwc as ad isu. Inneḍni nnan “Jjem ad nẓar, ma ad dd-yas Iliya ḥima ad t issenjem.” Awarni řami isɣuyy ɛawed s tmijja ijehden, issarxu Yeccu arruḥ. Xẓar, arwaq n taddart iqeddsen icarreg x tnayen zi sennej ař swadday, tammurt tenhezz, tiṣuḍar feǧqent, imeḍřan twarezmen uca aṭṭas n řxecbat n imqeddasen inni tuɣa iṭṭṣen, twassnekkarent-dd. Ffɣen nitni zeg imeḍřan awarni tnukra nnes, udfen ɣar tendint iqeddsen u banen-dd i waṭṭas. Řami řqebṭan x mya d yenni tuɣa akides iḥeṭṭan Yeccu, ẓrin anhezzi n temmurt d min imsaren, ggʷeden nitni aṭṭas, nnan “S tidett, wa d Mmis n Arebbi.”

Tuɣa din aṭṭas n temɣarin tinni tuɣa ixeẓẓaren zi řaggʷaj, nitenti ḍfarent Yeccu zi Ljalil ḥima ad zzayes xedment. Jarasent Maryam n Majdala d Maryam, yemmas n Yaɛqub d Yusis, uřa d ayt n Zabadi.

 

Anḍeř n Yeccu (Mar. 15:42-47; Luk. 23:50-56; Yuḥ. 19:38-42)

 

Řami dd-tiweḍ tmeddit, yusa-dd ɣars yijj n weryaz zi Arimatiya, qqaren as Yusuf, wenni tuɣa idewřen ɛawed d ameḥḍar n Yeccu. Iruḥ ɣar Bilaṭus, ittar as arrimet n Yeccu. Řexdenni iweṣṣa Bilaṭus maḥend ad as temmewc. Yusuf iksi arrimet, inneḍ itt di řecfen n qaṭifa iṣfan, issars itt deg ijj n wenḍeř d jdid i tuɣa iɣza uca awarni řami isseqnunni ict n teṣḍart ḥima ad iqfeř tawwart n wenḍeř, iruḥ. Tuɣa din Maryam n Majdala d Maryam nneḍnit qqiment qibač i wenḍeř.

 

Imxazniyyen ittɛessan x wenḍeř n Yeccu

 

Tiwecca nnes awarni ass n usewjed, munen arruyas n ikehhanen d Ifarisiyyen ɣar Bilaṭus, nnan “A Sidi, neɛqeř belli aɣeccac-a, am tuɣa ɛad iddar, inna ‘Awarni třata n wussan ad kkareɣ.’ Xenni umur ḥima ad ḍemnen anḍeř ař ass wiss třata ḥima ad taɣ imeḥḍaren nnes war dd-ttisen s ǧiřet ad t acaren, xenni ad xebbaren řgens, aqa ikkar-dd zeg imettinen. Ammu i ɣa yiři uxeṭṭu aneggaru ktar x umezwar. Inna asen Bilaṭus “Aqa ɣarwem tarbiɛt n iɛessasen, ruḥem, ḍemnen t am tessnem.” Ruḥen nitni uca ḍemnen anḍeř s ict n terbiɛt n iɛessasen awarni řami bellɛen anḍeř s yijj n taṣḍart.

 

Tanukra n Yeccu (Mar. 16:1-8; Luk. 24:1-12; Yuḥ. 20:1-10)

 

Řami teɛdu ssebt, ɣar řefjar n wass amezwaru n ssimana, tusa-dd Maryem n Majdala d Maryem nneḍnit ḥima ad ssijjent x wenḍeř. Xẓar, imsar yijj n wenhezzi n temmurt imɣar minzi ijj n lmalak n Arebbi ihwa-dd zeg ujenna, iqarreb-dd uca isseqnunni taṣḍart zi tewwart uca iqqim xas. Tuɣa ṣṣifet nnes am wajjaj u arruḍ nnes am wedfeř. Iɛessasen ggʷeden zzayes, dewřen am imettinen. Maca lmalak yarr-dd, inna i temɣarin “War tteggʷedent ca, minzi ssneɣ aqa kennint ttarezzunt x Yeccu wenni tuɣa itwaṣellben. War da iǧi, minzi netta ikkar-dd am mammec inna. Asent-idd da, xẓarent amcan mani tuɣa immars Sidi. Ruḥent deɣya, inint i imeḥḍaren nnes, aqa itwassnekkar-dd zeg imettinen, uca xẓar, netta d awem i ɣa izwaren ɣar Ljalil. Din ad t tẓarem. Xẓar, aqa nniɣ awem t.” Ffɣent nitenti deɣya zeg wenḍeř s tiggʷudi d řefraḥet imɣaren, ttazzřent ḥima ad tt xebbarent imeḥḍaren. Uca am ruḥent ḥima ad t xebbarent imeḥḍaren, xẓar, Yeccu iřqa tent, iqqar “Sřam xakent!” Nitenti usint-idd ɣares, ṭṭfent deg iḍaren nnes uca sejdent as. Řexdenni inna asent Yeccu “War tteggʷedent ca, ssiwḍent řexbar-a i aytma, ḥima ad raḥen ɣar Ljalil, diha ad ayi ẓaren.”

 

Chadet n ẓẓur n imxazniyyen d arruyas n ikehhanen

Am ruḥent, xẓar, aqa ca zeg iɛessasen usin-dd ɣar tendint ḥima ad xebbaren arruyas n ikehhanen x marra min imsaren. Uca řami munen ak-d imɣaren n řgens uca mcawaren akidsen, wcin asen i iɛeskariyyen aṭṭas n tenɛacin, nnan “Inim ‘Imeḥḍaren nnes usin-dd s ǧiřet uca ucaren t am tuɣa neṭṭeṣ’, u mařa lɛemil ad t iseř, neccin ad t nesseqneɛ uca war kenniw nettejji ca ad tiřim deg imunas.” Ṭṭfen tmenyat uca ggin am mammec d asen ɛeřmen. Řexbar-a aqa iffeɣ ɣar Wudayen ař ass n yiḍa.

 

Řexbar aṣebḥan i marra ddunnit (Mar. 16:14-18; Luk. 24:36-49; Yuḥ. 20:19-23; Řex. 1:6-8)

Ḥidɛac n imeḥḍaren nni ruḥen ɣar Ljalil, ɣar wedrar mani ten yumur Sidi. Ařami t ẓrin, sejden as, maca ca cekken. Yeccu iqarreb-dd ɣarsen issiweř akisen, inna “Temmewc ayi marra ṣṣulṭa deg ujenna u x temmurt. Ruḥem, arrem marra řegnus d imeḥḍaren inu, sɣeḍṣem ten s yisem n Tbabat d Tmemmit d Arruḥ Iqeddsen u sřemdem ten ad ṭṭfen di marra min xef kenniw umureɣ zzayes, u xẓar, necc aqqa-yi akidwem marra ussan ař qeṭṭu n ddunnit.”

 

 

ASEQSI       1   2  3   4   5   6 7   8   9   10   11   12   13